AudioKat utiliza cookies propias y de terceros por tres motivos principales: mejorar su expericencia como usuario, realizar estadística de acceso a este sitio web y gestionar la publicidad. Las cookies son pequeños archivos de texto que se almacenan en su navegador y facilitan la interactividad con los distintos sitios web que visita. Si pulsa en 'Aceptar' entenderemos que ya ha sido informado y dejaremos de mostrarle este mensaje de advertencia.

Aceptar

AudioKat. Logo
                     
Los conciertos de AudioKat…
Artista DestaKado
Dani Txarnego —> DestaKado en AudioKat...
Zona TV de Dani Txarnego...
Dani Txarnego
DestaKadosConciertosNoticiasZona TV+ RecursosInicio

click para cerrar...
(ampliar foto...)
Discografía
Carátula de 'Rellotge d'Emocions', Raimon (2011)Rellotge d'Emocions
Picap / Actual Records, 2011
Carátula de 'Cançons de Mai', Raimon (1997)Cançons de Mai
Actual Records Distribució, S.L., 1997
Carátula de 'Cançons', Raimon (1996)Cançons
Auvidis, 1996
3 discos.
Raimon
InformaciónBiografíaDiscografía
Biografía

Ramon Pelegero Sanchis, conegut amb el nom artístic de Raimon, va néixer a Xàtiva el 2 de desembre de 1940. És el petit de quatre germans. El seu pare tenia una fusteria que li va ser confiscada en començar la guerra civil, el 1936. Després de la guerra, va reprendre la feina al taller de mobles, començant de zero. Per les seves idees anarcosindicalistes, el pare de Raimon va ser empresonat en diverses ocasions durant la postguerra.

A l'any 40, quan jo vaig nàixer,
encara no havien mort tots.

Molts es varen quedar, havien guanyat, diuen.
Molts es varem quedar, havien perdut, diuen.
D'altres conegueren l'exili i els seus camins.

A l'any 40, quan jo vaig nàixer,
jo crec que tots, tots havien perdut
(Quan jo vaig nàixer, (1966), fragment)

Raimon va estudiar al Colegio del Corazón de Maria de Sant Claret, on el van encarrilar perquè estudiés el batxillerat. Sobre l'escola que li va tocar de viure durant la dictadura franquista, en diria anys més tard:
A l'escola et robaven la memòria,
feien mentida del present.
La vida es quedava a la porta
mentre entràvem cadàvers de pocs anys.
Oblit del llamp, oblit del tro,
de la pluja i del bon temps,
oblit del món del treball i de l'estudi.
"Por el Imperio hacia Dios"
des del carrer Blanc de Xàtiva.
Qui em recabalarà dels meus anys
de desinformació i desmemòria?
(Al meu país la pluja, (1983), fragment. Del llibre D'aquest viure insistent.)
Xàtiva, 1963.
Foto: © Oriol Maspons.

Un cop aprovat l´examen d´ingrés, va passar a estudiar a l´institut i mentrestant treballava de locutor a l´emissora de ràdio local. En acabar el batxillerat va marxar cap a València on vivia un germà seu. De primer volia estudiar teatre però, finalment, es va decantar per estudiar a la Facultat de Lletres. L´any 1963 es va llicenciar en Història.
Quan va acabar el segon curs de Lletres el seu germà Rafael li va regalar una guitarra. La seva primera cançó Al vent va néixer el 1959 a l´atzar, mentre anava amb moto amb un amic seu. Anant al seient del darrera va començar a sentir-se inquiet per la velocitat a què anaven i es va posar a cantar:
"Al vent,
la cara al vent...".
Raimon va començar a cantar en públic el 1961 quan encara era estudiant a la Universitat de València. Ho va fer al marge del moviment barceloní de la Nova Cançó, al qual va aportar un estil personal i discrepant que el va situar en un lloc absolutament original, sigui respecte a aquest moviment sigui respecte al panorama musical espanyol a la moda en aquell moment.

Els primers propagandistes de Raimon van ser els Setze Jutges. El desembre de 1962 s´estrenava a Barcelona al Forum Vergés. La seva música, les paraules, la seva forma de cantar van produir una gran sorpresa en l´ambient artístic dels primers anys seixanta. Al vent, la seva primera cançó, va tenir un èxit immediat. I els responsables de la discogràfica Edigsa es van afanyar a projectar un disc que, gairebé sense gens de publicitat, va tenir unes vendes fulminants. El primer disc va sortir el març de 1963, era dels petits, hi incloïa "Al vent", "Som", "La pedra" i "A colps".

El 1963 va guanyar el Festival del Mediterráneo a Barcelona amb la cançó en català "Se'n va anar" El mateix any, el 29 de desembre, va actuar per primer cop a València.

El 23 de novembre de 1964, firmant Ramon Pelegero Sanchis, va començar una col.laboració literària al setmanari "Destino", de Barcelona, amb la rúbrica: "La columna de Raimon".

Les prohibicions de recitals i la censura de segons quines cançons per part dels funcionaris del règim franquista se succeïen i les estratègies per esquivar-les eren pràctica constant. Mentrestant, Raimon feia recitals a França, Bèlgica, Alemanya, Estats Units i Suïssa. No va tornar a cantar a Barcelona fins el novembre del 1966 a l´Institut Químic de Sarrià i el gener del 1967 al Palau de la Música Catalana. El 18 maig del 1968 a la Facultat d´Econòmiques de la Universitat de Madrid, més de 6.000 persones van omplir el pavelló i arreu del recinte van voleiar les pancartes i les senyeres en un clam unànime i divers de lluita comuna per la llibertat.

Per unes quantes hores
ens vàrem sentir lliures,
i qui ha sentit la llibertat
té més forces per viure.

De ben lluny, de ben lluny,
arribaven totes les esperances,
i semblaven noves,
acabades d'estrenar:
de ben lluny les portàvem
(18 de maig a la "Villa", (1968), fragment)
Malgrat les imposicions de la censura de la dictadura, els multitudinaris recitals en terres catalanes i espanyoles se succeixen. Les actuacions van traspassar els cercles dels amants de la música i de la cançó per convertir-se en fenòmens socials. Alhora, Raimon també es donava a conèixer arreu del món, sempre cantant en català, i el seu cant es va anar fent universal, prenent sempre com a referent la seva terra i la seva gent:

Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen,
mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers,
a casa o al camp.

[...]

Jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
d'on comença l'horta
i acaba el secà,
d'esforç i blasfèmia
perquè tot va mal:
qui perd els orígens
perd identitat.
(Jo vinc d'un silenci, (1975), fragment)
El seu primer recital a l´estranger va ser a França (1964) i el segon a Bèlgica (1965). L´any 1966 va cantar a Alemanya, Estats Units, França i Suïssa; el 1967 va tornar a cantar a Alemanya, França i Suïssa i també ho va fer a Bèlgica, Cuba, Holanda, Itàlia i Mèxic; el 1968, a Cuba i França; el 1969, a Alemanya, França i Veneçuela; el 1970, a EUA i França; el 1971, a Argentina, França, Itàlia i Xile; el 1972, a Argentina, França i Suïssa; el 1973, a França; el 1974, a França, Itàlia i Mèxic; el 1975, a França, Romania i Suècia; el 1976, a Alemanya i Holanda; el 1977, a França i Japó; el 1978, a Bèlgica i França; el 1979, a França i Mèxic; el 1980, a França i Holanda; el 1982, a França; el 1983, a Alemanya i EUA; el 1984, als EUA; el 1986, a Suïssa; el 1988, a França; el 1989, a Xile; el 1992, al Japó; el 1995, a EUA; el 1997, a Gran Bretanya i el 1998, a Luxemburg i Portugal.

La vocació internacional de Raimon és patent en la gran quantitat de recitals i discos editats fora dels territoris de parla catalana. Tant la premsa catalana i l'espanyola com els diaris de més prestigi com el New York Times, Le Monde, Frankfurter Allgemeine Zeitung li han dedicat crítiques elogioses, entre les quals es compten les de Joan Fuster, Josep M. Castellet, Salvador Espriu, Pere Quart, Manuel Vázquez Montalbán, Manuel Vicent, José Luis Aranguren, Eduardo Galeano, Giuseppe Tavani, Claude Roy i Irwin Siber.

Des de 1966, viu a Barcelona amb la seva dona Annalisa Corti, natural d'Ostia (Itàlia), amb qui es va casar l'agost d'aquell any i a qui ha dedicat disset poemes d'amor: "Treballaré el teu cos", "En tu estime el món", "Si un dia vols", "En el record encara", "No sé com", "Com un puny", "L'última llum", "De nit a casa", "T'ho devia", "Quan te'n vas", "Parlant-me de tu", "Viure junts", "Finestra a la badia de Palma", "L'única seguretat", "Al meu cervell que desconec", "Si tu, si jo" i "Primer parlaré de tu". Aquestes cançons han estat recollides al CD "Les cançons d'amor" (Picap, 1999).

Durant la dictadura, Raimon va cantar sovint en actes organitzats pel moviment obrer. El març del 1968, va fer una actuació altruista al "Gran Price" de Barcelona per a Comissions Obreres --aleshores sindicat il.legal--, i arran d'aquell acte, al qual van acudir més de quatre mil persones, van prohibir Raimon cantar durant molts mesos. Va fer una cançó que recull l'emoció d'aquell moment:

No ens ve de la terra i també de la terra
aquesta força que ens puja fins als límits del crit.
Perquè tenim la cançó contra la por d'ara,
perquè tenim la cançó contra la mort d'ara,
contra el dubte que s'amaga en el més petit racó:
no ens ve de la terra i també de la terra.

Hem sortit al carrer convençuts tantes vegades.
Cada cop un poc més donem vida
a esperances segles i segles buscades.
No ens ve de la terra i també de la terra.

No sols és la ràbia i és també la ràbia,
aquesta ràbia més nostra que el pa,
que no és segur avui i qui sap si demà.
No sols és la ràbia i és també la ràbia
aquesta força que ens manté encara lluitant.
No ens ve de la terra i també de la terra.
(13 de març, cançó dels creients (1968))
El 1983 va publicar el dietari que va del 15 de desembre de 1980 al 22 de desembre de 1981, Les hores guanyades. Prenent com a pretext l'enregistrament de la carpeta de 10 discos LP, "Totes les cançons", hi feia apunts de caire cívic, hi va anotar impressions, records, aforismes i reflexions a partir d'un amplíssim ventall de lectures --que van de Sartre, Camus, Pla, Espriu, Fuster, Valéry, Gramsci o Wittgenstein--, i dels esdeveniments quotidians propis i col.lectius.

Enregistra diversos discos: "Entre la nota i el so" (1984), "Raimon canta Espriu" (1985), "Raimon canta Ausias March" (1989), i edita a França: "Presències i oblit" (1987), "Cançons" (1993).

El 23 d'abril del 1993 va commemorar els trenta anys de carrera amb un macroconcert al Palau Sant Jordi de Barcelona sota el títol "Raimon, 30 anys al vent". L'acte va ser organitzat per la Generalitat de Catalunya, TV3 i Ressons i es van afegir a l'homenatge tota una sèrie de músics: la Banda la Lira Ampostina, la Coral Sant Jordi, Daniel Viglietti, Joan Manuel Serrat, Luis Cilia, Michel Portal, Mikel Laboa, Ovidi Montllor, Paco Ibáñez, Pete Seeger, Tao Rodrígues Seeger, Quico Pi de la Serra i Warabi-Za.

El 1994, edita 6 CD's amb el nom d´"Integral" que contenen les 121 cançons que Raimon havia escrit fins aleshores. Rep el premi de la Nouvelle Académie du Disque de Paris. L'any següent, el govern espanyol li concedeix la medalla d'Or de les Belles Arts.

El 1997 va rebre la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement de la seva trajectòria professional. L'acte es va celebrar al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat i hi va actuar el cor Vivaldi, que va interpretar dues cançons de Raimon: "D'un temps, d'un país" i "Al vent".

El 1998 va inaugurar l'edició del Festival d'Estiu de Barcelona Grec, amb un recital on presenta una antologia de la seva obra.

A més de poemes propis, Raimon ha musicat poemes d´altres poetes, però, sobretot, és qui aconsegueix la difusió popular de la poesia de Salvador Espriu i d'alguns poemes d'Ausiàs March, com ara "Veles e vents". Raimon va aprendre a llegir la poesia d'Ausiàs March en el context que ell mateix ha explicat:

"La meva lectura d'Ausiàs March començà el 1957 sobre l'edició que Pere Bohigas realitzà per a la col.lecció "Els Nostres Clàssics". Fou Miquel Dolç, que llavors estava de catedràtic de llatí a la Facultat de Filosofia i Lletres de València, qui m'ensenyà a llegir els decasíl.labs ausmarquians per llegir en públic en un acte commemoratiu del quart centenari del poeta".
(Les hores guanyades. Barcelona: Edicions 62, 1983: 88-89)



Raimon també ha posat música a poemes de Pere Quart, i dels clàssics Jordi de Sant Jordi, Joan Timoneda, Joan Roís de Corella i Anselm Turmeda, entre d'altres. Ha fet de la cançó un vehicle expressiu de poesia. De la pròpia, amb les seves cançons d´amor i de combat, de replegament líric i d'ironia càustica; i la dels altres, amb la musicació de poemes de la literatura clàssica i contemporània catalana. Al llibre Les paraules del meu cant (1993), va recollir tots els poemes musicats fins aleshores.




Raimon amb Jaume Pérez Montaner, president de
l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
València, 19 de maig del 2000, en l'acte de nomenament
de soci d'honor de l'AELC


L´any 2000, Raimon va ser nomenat Soci d´Honor de l´Associació d´Escriptors en Llengua Catalana en reconeixement com a escriptor i per la seva tasca de difusió arreu del món dels poetes clàssics catalans. En l'acte de nomenament, Albert Garcia Hernàndez va pronunciar la glossa "La roda del temps" i Toni Mestre, "Música i lletra". També va estar acompanyat, entre d'altres amics, per l'escultor Andreu Alfaro:




Raimon amb l'escultor Andreu Alfaro
València, 19 de maig del 2000

Andreu, amic, torsimany de metalls
d'on ha vingut la força i la vida
que retrobem en la teua escultura.

[...]
De ferro vell i de mesura insigne
--germans de crit-- t'he fet aquest poema,
Andreu, amic, torsimany de metalls.
(Andreu, amic, fragment)
Després de dos anys de treball, l'any 2000 edita "Raimon. Nova Integral. Edició 2000" amb tota la seva producció fins al moment. L'octubre del 2000 actua, després de no haver-ho fet durant sis anys, al Teatre Principal de València, i interpreta la cançó "La pedra", després de trenta-sis anys de no cantar-la en públic. El novembre del 2000 presenta al Palau de la Música Catalana de Barcelona el recital "Animal d'esperances i memòria" que coincideix l'últim dia (2 de desembre) amb el seu seixantè aniversari.

Grupo de la Semana
+ info de El Gran Combo de Puerto Rico en AudioKat...El Gran Combo
Latino (Salsa)
311 semanas
205 veces #1
Me gusta
Compartir
facebooktwitteremail
Promoción | Publicidad | Más Servicios...AudioKat · RDG, 2002-2022 · (CC)
100.205.659 visitas
Webs Amigas | Somos | Contacto...